Amb  Daniel Martí Pérez ·concurs d’avantprojectes per a la musealització de la basilica paleocristiana de Son fradinet · Campos, Mallorca · 2003 · 3er premi · entitat convocant: diversitat 21.

El cobriment de les runes amb la mínima intervenció al sol i a l’entorn mitjançant una construcció molt lleugera, permeable, muntada en sec, sense obra pesada, econòmica i reversible.
Cercant un espai interior d’exposició neutre, i homogeni, mitjançant l’ús de únicament dos materials: estructura i tancament en façana de fusta mitjançant  lames horitzontals que filtren la llum exterior i configuren la qualitat espaial del recinte, i passeres de “religa” metàl•lica muntades per sobre de les runes  que donen transparència i lleugeresa al conjunt.
La disposició de la passera  intenta buscar la màxima flexibilitat tant de recorregut, com d’us del terra trepitjable  creant un recorregut per dins les runes evitant que passin per sobre d'elles i oferint unes plataformes més amples per a l'acumulació de gent  i preparades per a  l'exposició d'altres.  Aquestes passeres i plataformes acompanyen als visitants fins als mosaics a la vegada fent també un recorregut perimetral per la basílica. No hi ha un mimetisme exacte entre el dibuix de la basílica i la forma de les passeres, però si, un respecte  i una  petita intenció abstracta  de reproducció. Un sòcol perimetral envoltant totes les runes acabat de color negre, ressalta i focalitza l’atenció sobre aqueste.

Concurs d'avantprojectes per a la nova seu del COEIB_ Entitat convocant: COEIB_ any 2003_ emplaçament: polígon de Son Rossinyol, Palma_ superfície construïda: 3200 m2

Amb Daniel Martí Pérez i Francisco Cifuentes Utrero · Concurs d’avantprojectes per la reforma del mercat municipal de Son Servera i el seu entorn · entitat convocant: ajuntament de Son Servera · any 2000.

La proposta intenta crear una continuïtat total entre la plaça i el poble, salvant els desnivells físics, però també els pragmàtics i temporals. El nou mercat es disposarà seguint un joc de rampes que buscant les diferents cotes d’accés, aniran travant tots els espais que envolten la parcel·la.
El mercat cobert amb el seu bosc de pilars proposa una pauta per a la col·locació de les parades. que anirant marcant el propis recorregut.
La discontinuitat d’aquest servei ens obliga a poder recuperar l’uús públic de la plaça la resta de la setmana, mantenint la coherència de la porposta.

Amb Daniel Martí Perez · concurs d’avantprojectes per a l’edificació d’un edifici en règim de protecció pública de 90 habitatges · Entitat convocant: Ibavi · any 2004 · Ses Rotes Velles, Santa ponça, Mallorca.

Optem per ordenar el projecte en tres blocs longitudinals de tres plantes cada un que s’encasten en el terreny emergent pràcticament a cota zero de la zona més alta del solar. Això ens permetrà utilitzar dues de les tres cobertes com a garatge i des d’aquí baixar als habitatges. Els blocs avancen movent-se lleugerament, generant i buscant vistes de la part baixa del solar i dels boscos que l’envolten.
La planta baixa queda totalment lliure permetent que els sota-bloc pugen ser utilitzats també com a garatge i deixant la totalitat del solar lliure com a espai de relació.
Els tres blocs s’uneixen mitjançant una plataforma que, al igual que els edificis, es soterra parcialment permetent que el bosc li passi per sobre, ajudant a integrar el projecte al solar. Aquesta safata, contínuament perforada pels troncs dels pins que la travessen ens farà la doble funció de coberta de la zona de locals comercials en planta baixa i d’espai de trobada per als veïns en la planta primera sota l’ombra del pinar que la travessa.
Encara que la construcció d’aquesta plataforma no seria imprescindible per a la formalització de la resta del projecte, pensem que la seva capacitat de generar activitat i de convertir aquesta intervenció en un pol d’atracció per a la zona urbana on s’insereix mereix el possible sobreesforç econòmic.

Amb Marga Montoya Vidal · concurs d’avantprojectes per a la construcció del centre públic d’educació infantil a Son Dameto d’Alt · entitat convocant: Ibisec · any 2008 · palma.

La possibilitat d’ampliar el numero de plantes, fins a l’extrem, de multiplicar per tres o quatre, l’edificabilitat  del projecte, condiciona d’una manera radical, la proposta, i és en base a n’ aquest precepte, que s’argumenta el nostre projecte, des de totes les perspectives des de les que s’encara.
Proposar un edifici d’una sola planta, amb una solució formal i funcional, integra i conclusa per si sola, que sigui, a la vegada susceptible, de triplicar la seva superfície, augmentant el numero de plantes,  sense que aquesta ampliació, desmereixi la lògica que manté la solució inicial, i que conformi una nova solució autònoma i global de les dues fases conjuntament.

Amb: Daniel Martí, Francisco Cifuentes, Pedro vaquer, Tomeu Riutord._ Concurs d’avantprojectes per el tractament arquitectònic de l’antic Monestir de Belllpuig al T.M. de Artà_ Entitat Convocant: Consell Insular de Malllorca, departament de cultura i patrimoni_ Any: Febrer 2002_ Emplaçament: Artà, Mallorca.

S’estiren les ombres per els recons de l’alzinar i de les roques sortides de les fulles, ja seques (molsa i liquen) davant la vella església de nostra senyora de Bellpuig, petja ferma dels benedictins premostratencs arribats del XIII. Les roques-sepultures, mig obertes per la curiositat arqueològica, en groguegen i esblaimen al sol de la Figuera indiferent, a la clastra formada de l’espinada  dreta del que va ser un edifici monacal davant la vella església en colze contra  un mur de tancament i contra l’ala edificada acabada en forn. Tres pedres ens pugen a la coberta, i d’allà per el tall de la pedra aixecada veiem el poble, lluny, i el puig de San Salvador,  contemplant.
A esquenes dels persistents murs, allà on les ombres ja han caigut i l’alzina i l’ocell són un, romanen emboscades formes rotundes que guaiten sobre els nostres caps, i que tant sols se’ns ofereixen a la mirada al sortir de l’espai segur  que ens ofereix el vell monestir.
D’aquelles pedres, custodiant les empremtes d’un mode perdut de vida, eixutes existències d’arcans quefers i paraments, de cauts viatgers, neix fresc un edifici. Una llengua de formigó i reixa s’aixeca recolzada a les velles presències, grimpa sobre els murs, serpenteja d’un al altre, entra dins i extreu de la runa nova potència i la manté a resguard. Reneix la verdor perduda dels murs, tornen les llums, les passes les veus i es barreja tot altre vegada amb l’alzina, l’ocell, els ossos i les pedres, en front la vella església.
El formigó munta sobre el mur, evitant la seva futura runa. Alguna vegada, imprescindible vegada l’entravessa. D’aquesta ferida sorgeix un fil de llum i una crosta de ciment que cicatritza segons estrictes regles: un banc, una petita llum, una tauleta com a molt.
Dedins del recinte el nostre renascut, s’amaga sota les velles pedres, s’hi fica dins elles, enfonsant-se en els seus buits, penjades de les altes parets mig en runes. Un ventall de lames de fusta amaga el seu rostre. De fora ofereix la seva crosta d’escut, aixeca parets al nord sobre el delicats peus clavats a la fullaraca, envoltant el conjunt d’un extrem a l’altre. Només alguna vegada, se gira per a veure allà a lluny, el poble d’Artà.